La meva mà escriu sense timó, ni rumb, paraules que angoixen el més nobla dels esperits.
Parla de mort i soledat i d'una negra ànima que fa temps es va perdre en mon cor,
Estic ferit de mort per una dama aquixada de molts mals.
Aquesta la meva dama, té la sang enverinada, el cos deformat per l'acció de l'home que n'ha destruït tota la bellessa.
I ara jo fill i amant d'aquesta mre meva, abans que arribi el seu trist final, voldria escriure un plany a la mort anunciada del meu amor, però el dolor de tristesa és tan gran que no puc expresar-me en tota la meva claredat de les paraules.
Quan el cel comenci a plorar, quan les marcides flors del seu jardí es caiguin, recordaran els vostres ulls el nom dela meva mare, del meu paradís terranal i amb una llàgrima als ulls direu adéu, adéu Mallorca estimada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario